Fa un parell de setmanes un bon amic em digué que tenia aquest blog ben oblidat. No li trec raó, doncs la té tota! De fet, ja fa uns dies que aquesta publicació em dóna voltes al cap, pero serà allò que el bo es fa esperar... Avui no vull parlar-vos de córrer (com resa el nom prinpicipal per damunt de tot som més que corredors) sinó d'un altre fenomen de masses, que molts haureu viscut i d'altres segurament n'heu sentit a parlar. És possible doncs, que tingueu una visió esbiaixada del que és (com ens passa quan no ho hem tastat), parlo del moviment Escolta (i Guia!!) com se'l coneix a casa nostra, Scout a la majoria de països (sense anar més lluny a Espanya es coneixen així), però també Cercetasii a Romania; Izviđač a Bòsnia i Croàcia; Tabornikov a Eslovènia; Skaut a Albània, Txèquia i Letònia; Partiolainen a Finlàndia; Pfadfinder a Alemanya; Escoteiro a Portugal i Galícia; Pramuka a Indonèsia i a Malàsia... I no, potser no és trending topic ni darrera moda!
Un moviment, però milers i milers de formes diferents!
Reprenen la quantitat de noms a que responen els escoltes arreu ja ens podem fer una idea, definir-nos breument és poc menys que impossible. Com no ha de ser-ho si som més de 42 milions! A cada país, la incidència, les tradicions, la visió que la població en té varia. Però no cal anar-se tan lluny, cada grup d'escoltes (agrupament) veí enfoca el seu temps d'oci, els seus projectes cap a una o altra direcció. I és que escoltisme és això: fer el teu propi camí, anar construint-lo a mesura que vas creixent, de manera que pots diferenciar-te de la societat al ser el grup el qui prén les decisions, amb l'eina del consens, s'equivoca i assoleix objectius. Per mi l'escoltisme ofereix el que alguns autors han anomenat educació comunitària, una experiència molt més global que les altres.
Quan dic global no em refereixo a que sigui d'arreu del món! Que també, perquè que l'organització mundial comprengui 216 territoris (va més enllà dels països, encara que aquest ha estat un tema espinós, del qual Catalunya n'és un bon exemple) i que n'hi hagi d'altres, demostra que s'ha extés i evoluciona, donant lloc a multitud d'accions. Em refereixo per a un mateix, és un espai en el que t'adones del teu veritable potencial, ja que se t'obre a l'autocrítica, a la proposició d'objectius (com en tot, amb una gran simbologia, com ara la promesa escolta), el seguiment... Tot procurant sempre posar els ets i les uts, però per sobre de tot fent un reforç positiu a la persona, no es tracta de fer-nos bocins, sino d'anar treient tot el que ja duem dintre nostre. I això no és un procés d'avui per demà, pot començar des de ben petits, als 5 anys (no a tot arreu, però aquí tenim la sort que si!) i allargar-se... fins l'infinit i més enllà?
La Murga, un bon exemple de fer servei, no sols és fer feina!
Però també és un lloc on es conviu, s'aprén a compartir (caps de castors i llúdrigues ja m'entendreu, la de petits que comparteixen per primer cop al cau!), es referma el respecte envers els altres, t'adones que treballar en equip és més complex que fer-ho sol, però el resultat és més gratificant. I ja no diguem si en aquest procés trobes la utilitat, de suplir una necessitat, conjuntament o amb persones que no poden fer-ho. Aquesta eina que nosaltres anomenem fer servei, però va més enllà. Amb ella veus que més enllà de la rutina (perquè si, nosaltres també tenim els nostres calendaris i mogudes diàries, fins i tot quan no duem el fular) gaudir aquest moment, en que sense demanar res a canvi, procures que el teu entorn (o el una mica més llunyà) sigui un xic millor, et fa sentir-te més viu, més capaç.
Fins i tot podria dir que és una mica addictiu... Sino com tenim tants voluntaris a casa nostra? Només en l'escoltisme ja son al voltant de 3000 persones (caps els anomenen!) que es movilitzen cada setmana per mantenir aquest model d'educació comunitària, econòmica i molt molt vivencial. I si miressim en altres organitzacions de voluntariat trobaríem molta gent que ha passat per esplais, agrupaments... I no és que siguem gent diferent de la resta. Simplement som afortunats d'aventurar-nos en les nostres vides dia a dia, per això és tan especial quan ens trobem i adonem que som molts els que pensem així. Micros, Macrotrobades, jamborees, campaments conjunts, taules... Tinguin el nom que tinguin, malgrat el caòtiques que a vegades semblin, es sol tornar d'elles amb més decisió de fer el nostre propi camí! Som diversos, però alhora compartir punts de vista, metodologia li dirien alguns...
Guardo especial record del Xarbot (trobada d'Agrupaments Escoltes i Guies de Catalunya), que vaig viure com a rànger (els de camisa blava anava a dir, però això, més que mai per gustos colors, ja ho veurem) el 2000... Arribar a Vic, en un tren monopolitzat (però compartit amb altres viatgers que flipaven amb la densitat de guitarres, cançoners i xiruques) per infants i joves amb motxiles, tendes i fulars al coll. Baixar i reunir-nos en una gran plaça per veure que encara erem molts més. I ja no dic res quan arribàvem a plantar les tendes al terreny assignat... Allò no s'acabava mai! Recordo que tenia amics que anaven a altres agrupaments amb qui havíem parlat de trobar-nos i no vaig veure ni un! Això si, no va ser perquè ens quedèssim quiets, vam compartir activitats amb un munt de nois i noies, amb els que comparteixo records d'aquell cap de setmana: el taller de fotografia, els bolos gegants, pilotes volant amunt i avall... Quina feinada devien tenir els caps per no perdre a ningú de la branca xD, deurien disfrutar ells de la fularada sota la pluja?
I compte que sembla que això no quedarà en res! I és que per 2016 a Tàrrega se'n prepara una de més grossa, on segur que superaran les 10.000 guies i escoltes que ens vam reunir per tancar el s.XX. Però vaja, ara que va de xifres vaig a fer referència a una que toca de ben a prop! En l'AEiG Pare Bertran celebrem aquest curs el 50è aniversari, i és que la història del nostre agrupament es remonta a 1965... En tots aquests anys ha estat molt lligat al barri (poble) de Sant Andreu del Palomar i a Sagrera, car ens troba a cavall de tots dos, altres associacions i caus en poden donar fe! En col·laboració amb la parròquia de Sant Josep Manyanet i amb unes famílies que han demostrat que l'agrupament no sols el formen les branques (grups d'edat): castors i llúdrigues, llops i daines, ràngers i noies guies, pioners i caravel·les, trucs i caps. Sens dubte, han estat i son #50AnysAmbGransCompanys. És la gent que fa camí amb nosaltres qui el fa especial, triar una sola anècdota seria impossible!
El logo del 50è en la sudadera conmemorativa... A que és xula?
Incideixo amb el tema de les famílies (també ex-membres) perquè més d'un cop he sentit a parlar que l'escoltisme és el moviment juvenil més gran del món. Juvenil? Val, si, cert que gran gruix del moviment (especialment a Catalunya, també s'ha de dir) el duen joves, però no és menys cert que funciona gràcies a un col·lectiu molt més gran. Una de dos, o ampliem el concepte de juvenil (un cop joves sempre joves!) o prenem allò de l'escoltisme sense final (un cop de cau sempre de cau!). Els taronja-i-blanc (primerament blavosos, ja farem un dia cinc cèntims de la història de l'agrupament) podem donar fe d'aquest #TiremEndavantEntreTots, una actitud que sempre és sinònim d'èxit. I que segueixi durant molts anys més! Després de passar per totes les branques (i tornar aquest any als inicis de cap amb la branca de llops i daines) no es pot aventurar el futur, però de segur que a prop del Pare Bertran!
Així que tenim un any ben especial per endavant, carregat, però que demostri que estem més vius que mai. Els caus dels dissabtes, les excursions de cada mes, els campaments, els quedem que ha d'estar tot perfecte, els consells que s'allarguen nits i matins, els actes especials... Què tots ells ens mostrin d'on venim i encarem cap a on volem anar. Perquè això és ser de cau. O no n'heu sentit a parlar de les descobertes? :P En l'escoltisme es tracta de descobrir cada dia. Potser per això alguns haureu arribat fins aquí... Vinga va, no m'enrollo més i tanco amb un vídeo d'una jove scout danesa, que m'encanta, vejam que en penseu! En cert moment diu que no cal tenir habilitats especials per formar part d'una branca... Però la veritat és que tots la tenim. El trobar-la i explotar-la i compartir-la és el que la fa realment especial. I com he dit ens passem el curs explorant, així que som especialistes en trobar les nostres habilitats. Per aquest motiu no te'n fiis... Ves amb compte amb els escoltes!
Ole tu!
