El punt final... Punt de nou inici!

Ja hi tornem a ser de nou!

Que "dia passa any empeny" és una dita molt coneguda per les nostres terres i ben evident. Però malgrat això, el comprovar-ho no deixa de sorprendre'ns, per la velocitat amb que succeeixen els esdeveniments, les dates, els moments bons i dolents, i vet-ho aquí, ja tornem a ser aquí dient: aquest cop si, aquest cop ho aprofitaré al màxim! El repte en el que he estat capficat els darrers mesos no ha estat diferent, han quedat moltes idees en el tinter pel #CorreAmbElCorSincer, però al seu torn n'han vingut d'altres totalment imprevistes i alhora genials.

Amb tot, quina és la sensació que em queda ara que ha finalitzat? Un agraïment enorme als que heu animat en l'assoliment del mateix, des d'aquell dia en que entrenar o fer una cursa no era el que més agradava (si, som humans, fins i tot el que t'agrada hi ha dies que no ve de gust) fins aquells que sempre procuraven transmetre bones sensacions amb el "ja veuràs això sortirà bé!". Especialment als que heu prés la decisió de participar activament en la feina de Família d'Hetauda a través de http://www.migranodearena.org/es/reto/3468/corrent-amb-el-cor-sincer-sense-parar-per-familia-dhetauda/. I finalment a l'Adrià i l'Aina, sense els quals no hagués estat possible

-Continuem amb el cor sincer!-

A nivell personal també estic content per haver assolit els objectius, encara que aquests fossin secundaris respecte als del repte al que feia referència. Tot just aquesta setmana he arribat als 1000km des de Febrer i han vingut acompanyats de grans moments... La majoria en molt bona companyia i uns pocs més disfrutant dels petits regals que obtens al anar sol. Òrrius, la cursa amb que hem tancat la temporada té una mica dels dos. I amb un punt més. El posar sobre la taula quin és el model de córrer (competint, perquè el que és l'esport no necessita de proves). I és que ja fa uns dies llegia un article de’n Miquel Pucurull que parlava dels preus de les curses a casa nostra. És cert que sols mostra clarament el que molts sabem, que el que paguem per competir és molt més elevat que el que es feia fa pocs anys i el que encara costen les proves atlètiques en altres zones (i no massa llunyanes, no). 

Ara bé, això passa a tot arreu? Definitivament no! En el poti-poti de calendari que tenim els caps de setmana encara hi ha moltes (moltíssimes) opcions per apostar per esdeveniments de proximitat, que potser no tindrà l’espectacularitat d’altres, però si que et sentiràs molt ben cuidat com el que ets, una corredora o corredor. Jo soc d'aquestes darreres, i tinc la sort d'estar rodejat de moltes persones amb la mateixa inquietud. Sense anar més lluny, amb el CA Masques de Sant Andreu vam apostar per aquest model en la Ia Cursa per l’Educació Pública de fa dos mesos. O altres que ja fa anys que marquen el camí com la Cursa de l’Amistat o més joves com les Punk Trail. En el cas que ens afecta, com no ho hem de fer en una cursa on 3 euros d'inscripció donen per tant, i encara et dien que si no et quedes satisfet et tornen els diners?

-Estirar abans d'actuar!-

Què on està Òrrius? El trobem en la zona del Maresme interior, a uns 40km de Barcelona, en una zona de muntanyes a cavall entre la Serralada de la Marina i la del Montnegre-Corredor. Resultat, un poble ple de pujades i de racons xulíssims! Sense anar més lluny, la plaça amb la parròquia de Sant Andreu on fas la teva inscripció (si si, aquesta és de les que es feien antigament, t’inscrius una estona abans de la cursa) i on petes la xerrada i et dediques a estirar. Cal dir que tothom hi té cabuda, a les 18:30 hi ha una sortida per caminadors i a les 19:30 una de corredors. Veurem una mica més endavant l’encert que és això…

I quin circuit ens espera? Un no especialment dur (comparat a una cursa de muntanya) però si exigent, d'uns 10km i mig, en el que si vols anar de pressa no tens un sol moment de descans. Uns dos primers kms de pujada contínua per carretera fins a prendre una ruta circular per pista que ens duurà a Òrrius de nou. En aquesta tindrem 5kms de tobogans que ens obligaran a posar-hi seny, especialment els darrers amb tendència a picar cap amunt. I finalment 3km i mig eminentment favorables, amb una baixada amb la que de tota manera s’ha de cremar sabatilla si es vol anar de pressa i apretar les dents a la darrera pujada, perfecta per a #FerUnFandes.

-Picant l'ullet al fotògraf, que fàcils son els primers metres...-

Vaja, que avorrir-vos no us avorrireu pas! La línia de sortida és un altre dels moments èpics de la cursa... Marcada amb aigua en la carretera, de manera que ens situem tots disposats a menjar-nos les pujades i disfrutar les vistes. Només per aquestes ja cal venir a Òrrius… El viatge l’havíem compartit l’Iris de Corredors.Cat, la Judith que s’estrenava amb la samarreta lila (i quina estrena) i el que escriu. A més vaig tenir la sort de coincidir i conèixer més gent d'aquella que val la pena, ben aviat tocarà compartir més estones amb ells. I per fi, cadascú amb els seus propis objectius, sortim de forma ben original, tothom darrera una furgoneta! La pregunta és, si algú l’atrapa, s’acaba la cursa?

Una de les coses bones de fer els primers kms en pujada és que et situen ràpidament (si corres en cap) en un grup que anirà si fa no fa amb el teu ritme. I així és, quan arribem a dalt de tot de la carretera i mirem al nostre voltant ja ens trobarem si fa no fa les mateixes cares que ens acompanyaran per la pista. Punt a favor, només entrar-hi ens trobem el primer avituallament. #BravoBravoBravo! Amb ampolles de litre i mig, perfectes per apavaigar els efectes de la calor. I quelcom més a destacar, amb voluntaris disposats a recollir les ampolles uns metres més enllà, de manera que a nosaltres ens faciliten la vida, s’embruta menys i a ells mateixos se’ls redueix la feina.

-Guau! Ara qui diu que no val la pena pujar fins aquí a dalt?-

És una cursa amb una participació reduïda (se’n mereix molta més, però això també li dona encant) pel que és possible que aquí aneu en fila d’un a un. Però si aconseguiu posar-vos al costat d’una companya o company no estigueu de creuar-hi unes paraules d’ànim, tot i ser no pròpiament de muntanya, l’esperit que s’hi respira és proper. I dona un gustàs! I és aleshores, quan entre diàleg i diàleg tallat per les pujades dels tobogans se t’obre el camí i ens regalem aquestes vistes sobre Mataró… Quin espectacle! Benzina pel cap i les cames.

I és que ens apropem a la #BaixadaSenseFi i amb ella atrapem els caminants més endarrerits. Si no heu fet Òrrius, encara no sabeu com ajuden! Paraules creuades entre els corredors i ells, l’ànim pels núvols, a la baixada ve molt de gust apretar. Òrrius ja venim! Ens espera el tall de síndria, els prèssecs… I la planta regal, que serà aquest any? (Finalment una maduixera) Ah! I no falta dir que allà altre cop tindrem avituallament líquid, però és que en cursa ja hem passat el segon, en total tres. Qui diu que no surten els números? Uns organitzadors, volutaris i veïns de deu. Bravo Maimakansu! Bravo Òrrius!

-Bravo Òrrius bravo!-

Tornem a sortir a la carretera, és el final de la baixada i l’inici del poble, estem acalorats, cansats, però el que és encara millor (i el que realment sentim a aquestes altures) satisfets per la cursa que hem fet. Un altre clàssic, el CarlesCat (gràcies per les teves fotos company) és el primer en inmortalitzar-nos en les petites darreres rampes i ja prenent el desviament cap a la plaça tot Òrrius ens espera amb una arribada magnífica. Es pot demanar res més? Per a mi ja és quasi bé tot perfecte… Repetirem d’això n’estic segur! I us animo a fer-ho o a tastar-la l'any vinent, la millor manera d'obrir o tancar (depenent dels vostres objectius) la temporada, o simplement d'anar a caminar o trotar en bona companyia i paisatges magnífics.

Ah, i els temps! Molt i molt satisfet pel 44:56, amb una 25a posició a la general, no era un objectiu marcat, doncs com a final de repte venia a acabar amb bones sensacions, però si que feia il·lusió que caiguis el sub45... I malgrat que en algun moment va semblar que s'escapava (tobogans, que cruels sou!), finalment va caure per uns segons (Patata, l’any vinent vaig a per tu!). Per mi una fixa, com la dita cursa de l'Amistat o la de Sant Andreu... També cal dir que la Judith i la Iris van acabar millorant (i de molt) el seu temps de l’any passat, es nota que aquest li han fotut canya! Separades per poc més de 20s i amb les dues parant el rellotge a 1h5 i escaig. A elles encara els hi queda Campiquipugui la pròxima setmana, molta sort noies! 

 -Quan quelcom has acabat i ben acompanyat-

I després de #CorreAmbElCorSincer? Doncs un temps de descans, encara que hi ha les línies mestres de tot el que vindrà... Una bona pista és l'entrenament d'ahir, després d'haver penjat les bambes, agafar la bici després d'un any sense fer-ho. Amb companys de luxe novament! #RoadToGavà o també dit #ElsShadowsSenseConcessions. Veurem que tal surt! I més endavant d'altres, fent especial il·lusió aquelles en les que el cognom Sant Andreu, del CA Masques, prén una rellevància especial. Però això ja vindrà poc a poc!

No desaprofiteu l'oportunitat de seguir en els seus perfils de facebook i twitter la feina que realitza Família d'Hetauda. Durant l'estiu és a més l'época en la que gent com nosaltres es decideix (ens decidim?) a fer el pas i col·laborar activament i viure una experiència que realment marca i marca molt. Qui sap, potser ens veiem allà... I si ets tu el que té un projecte o un repte, a tirar-lo endavant! O si en vols donar repercussió, difusió... Tota ajuda és bona per poc a poc anar fent d'aquest un món millor. Com dirien l'Adrià i l'Aina, si ho intentem amb el cor sincer...

Gràcies gràcies de nou!

Popular de Terrassa: cuando correr es solo parte del camino

¡Seguimos en movimiento! 

El pasado sábado dimos el pistoletazo de salida a un típico de las carreras de verano, las que se hacen por la tarde-noche, y así será la última del reto. Un reto en el que por mi parte cada vez está más a punto de cumplirse, con 930kms acumulados, 70km y ya tendremos as los 1.000 desde que en Febrero nos pusimos en marcha. Y como veis vuelve a aparecer el 7 de la suerte, así que todavía estamos a tiempo de alcanzar más #CorreAmbElCorSincer al que le quedan 13 días. Que si se me permite decir de paso es mi número favorito... ¿Así quién no es positivo? 

El hacer esta carrera nació hablando con una antigua terrasense y que cumplía años coincidiendo con la carrera (felicidades por los 31 una vez más!; P) Judith y a la que rápidamente se añadieron una buena representación de shadows, así como de sabadellenses (¡qué ilusión volver a veros de corto!) y más adelante Toni (Gil) y unas cracks del Corredors.cat. (Alba y Sandra), así como independientes de lujo (Anna y Candido). Se trataba de la XXV edición de la Carrera Popular de Terrassa, con una organización cercana (y que cuida los detalles, ¡todo por 3 euros!) Y un público entregado, el ambiente de fiesta mayor es único, ¡ya lo sabéis! 

 -El lila masca, allí donde va, triunfa!-

Eso si, el bochorno tampoco quiso perdérsela, ya sabéis, en este país pequeño, tenemos la tendencia a hacer la fiesta grande (y a veces la chica) en los meses de más calor. Y a pesar de no estar en Suiza, nuestra topografía no es precisamente plana plana ... Las cocapitales del Vallés en sueño un ejemplo patente! Era más que esperar que levantáramos el pie y disfrutésemos con una buena previa y una buena cena, acompañado del dorado hidratante (sólo en algunos casos hay que decirlo, sólo hubo una persona que "doblar" ...). Así que como veis, ¡mal no lo íbamos a pasar! Aprendemos de maestros como los "muntanyeros" Masques. 

Con todo, ya puedo decir que repetiremos por la bella Egara. Sabadell, Barberà, Granollers ... al otro lado de las montañas saben cuidar muy bien nuestro deporte. Y eso hay que aprovecharlo. Para otra vez pero, saldremos más adelante, que la Rambla es estrecha y al no haber cajones vas sufriendo para no molestar ni llevarte nadie por delante. En un par de kms la cual ya se estabiliza, pues la cosa pica hacia arriba, y sobre todo se abre la zona de asfalto. Momento de acordarnos de aquella máxima que dice "más vale guardar para el final poder apretar".

 -Me encanta lo que se desprende de esta foto, ¡gracias Sandreta!-

Una pequeña incursión por la calle de las Letras (a pesar de ser de ciencias debo reconocerlo, qué nombre más bonito!) y poco más adelante la primera bajada de entidad apenas pasar por la parada de Terrassa Nord, de Renfe. Precisamente usando este transporte llegamos, aunque como buenos excursionistas para volver lo hicimos con FGC (o ferrocatas; P) asegurándonos una ruta circular y no de ida y vuelta! Pero volviendo a la carrera, por la calle del Norte empezábamos la zona favorable que nos llevaría hasta el ecuador de la carrera. Buenas sensaciones en este punto, y pensando, ya verás tú, la subida de Vallparadís en la Plaza del Agua nos la comemos con patatas... #Ilusos. Monsieur Massó también tiene un apartamento en Terrassa, lo debería haber preguntado a los expertos de ACMM.

Y es que es pasar la Universidad y ver cómo sube y sube sin remedio (excepto si eres una experimentada montañera). Con todo, es el reto que ofrece esta carrera, donde por otro lado siempre encuentras un aliento de la gente, ¡ya se sabe #NoHayMalQuePorBienNoVenga! Cerca de la plaza del agua también nos esperaban los bomberos con la manguera funcionando. ¡Qué ducha mejor recibida! Y es en este punto, entrando en la piadosa Avenida del Abad Marcet donde los que han hecho una buena estrategia de carrera se encontrarán con las piernas suficientes para apretar. No fue mi caso, aunque por suerte si la mayoría de la grupeta presente y que luego compartiríamos cena, en el modernista Viena, que bueno que estaba todo!

 -Cumpleaños feliz, cumpleaños... ¡Qué buena grupeta!-

De hecho, el final de mi carrera se tornó en una divertida lucha con Toni, que acercándose progresivamente, amenazó seriamente de asaltar la primera posición masca. A Òrrius tendremos que poner el # ModeVincADisfrutar, porque si nos cegamos con otros objetivos tendremos que buscar en qué km tocará plegar jajaja. Por suerte, el último tramo rapidísimo me permitió recuperar y quemar zapatilla. Y el final totalmente un túnel humano como si subieran el Tourmalet, uffffff, ¡piel de gallina! En ese punto estaba Sandra que subió hasta Sabadell a animarnos, sacar unas imágenes brutales y hacernos pasar un rato increíble, ¡muchísimas gracias!

Contento de ver las entradas #FentUnFandes, llevándose la palma la de Aaron, no hemos corrido aún la tri, y este hombre ya se ha apuntado al #Postureo. ¡Qué grande eres Promesa! De todos modos, David, después de pasar una semana mala de salud logró mantener la jerarquía. ¡Tu también eres grande compañero! Tengo ganas de recuperar estos entrenamientos contigo. Por detrás entraba Rumove, siendo el primero del grupo arlequinado y con la dupla Judith y Alba pisándole los talones. Pero es que todos llegaron bien juntitos, bien pronto David, Pedro y Cándido.

 -Qué mejor para un corredor... ¡Que acabar corriendo en un correfoc!-

A partir de aquí todavía mejor, duchita, cena ... ¡Y correfoc para cerrar la fiesta! Este fin de semana, varios de los que estuvieron presentes se han marcado un fin de semana en Andorra que por que me han dicho ha sido espectacular. A ver si las razones que han hecho que esta vez no haya podido estar desaparecen y compartir momentos con gente tan buena y lucir el dorsal de Familia de Hetauda de vuelta por las cumbres. Aunque ellos ya son bien arriba ... Buen trabajo chicos! Ya sabéis que podéis colaborar aquí.

En definitiva, a pesar de que el tiempo pide más ir a la playa que correr, disfrutamos de una tarde-noche genial alrededor de la carrera popular de Terrassa. Y es que creo que esto es lo que nos hace verdaderos corredores, cuando el deporte se convierte en un medio para compartir grandes momentos. Muy grandes, como decía antes, ¡toca volver a hacerlo pronto! También en Terrassa, recorrido divertido, ambiente, duchas, sentimiento de corredor (año celebraban los 100 años de atletismo a la población!).


Ahhhh! Y huele un nuevo reto para el futuro, #RoadToGavà! Queremos comprobar si podemos añadir algún nombre nuevo además del de corredores, otro día os cuento con más calma ...;)

Popular de Terrassa: quan córrer sols és part del camí

Continuem en moviment!

El passat dissabte vam donar el tret de sortida a un típic de les curses d'estiu, les que es fan a la tarda-nit, i així serà la darrera del repte. Un repte en el que per la meva part cada cop està més a punt d'acomplir-se, amb 930kms acumulats, 70kms i ja tindrem des els 1000 desde que a Febrer ens vam posar en marxa. I com veieu torna a aparèixer el 7 de la sort, així que encara estem a temps d'assolir més #CorreAmbElCorSincer al que li queden 13 dies. Que si se'm permet dir de passada és el meu número favorit... Així qui no és positiu?

El fer aquesta cursa havia nascut parlant amb una antiga terrassenca i que complia anys coincidint amb la cursa (felicitats pels 31 un cop més! ;P) la Judith i a la que ràpidament es van afegir una bona representació de shadows, així com de sabadellencs (quina il·lusió tornar-vos a veure de curt!) i més endavant en Toni (Gil) i unes cracks del Corredors.cat. (Alba i Sandra), així com independents de luxe (Anna i Candido). Es tractava de la XXV edició de la Cursa Popular de Terrassa, amb una organització propera (i que cuida els detalls, tot per 3 euros!) i un públic entregat, l'ambient de Festa Major és únic, ja ho sabeu! 

 -El lila masca, allà on va, triomfa!-

Això si, la xafogor tampoc va voler perdre-se-la, ja sabeu, en aquest país petit, tenim la tendència a fer la festa gran (i a vegades la xica) en els mesos de més calor. I malgrat no ser a Suïssa, la nostra topografia no és precisament plana plana… Les cocapitals del Vallés en son un exemple patent! Era més d’esperar que aixequèssim el peu i disfrutèssim amb una bona prèvia i un bon sopar, acompanyat del daurat hidratant (només en alguns casos tot s’ha de dir, sols hi va haver una persona que va “doblar”…). Així que com veieu malament no ho anàvem a passar! Aprenem de mestres com els “muntanyeros” masques.

Amb tot, ja puc dir que repetirem per la bella Egara. Sabadell, Barberà, Granollers... a l'altra banda de les muntanyes saben cuidar molt bé el nostre esport. I això s'ha d'aprofitar. Per una altra vegada però, sortirem més endavant, que la Rambla és estreta i al no haver calaixos vas patint per no molestar ni enduur-te ningú per davant. En un parell de kms la cosa ja s’estabilitza, doncs la cosa pica cap amunt, i sobretot s'obre la zona d'asfalt. Moment d'enrecordar-nos d’aquella màxima que diu “més val guardar per al final poder apretar”. 

 -M'encanta el que es desprén d'aquesta foto, gràcies Sandreta!-

Una petita incursió pel carrer de les Lletres (tot i ser de ciències ho he de reconèixer, quin nom més maco!) i poc més endavant la primera baixada d'entitat tot just passar per la parada de Terrassa Nord, de Renfe. Precisament usant aquest transport vam arribar, encara que com a bons excursionistes per tornar vam fer-ho amb FGC (o ferrocatas ;P) assegurant-nos una ruta circular i no d’anada i tornada! Pero tornant a la cursa, pel carrer del Nord encetàvem la zona favorable que ens duria fins a l’equador de la cursa. Bones sensacions en aquest punt, i pensant, ja veuràs tu, la pujada de Vallparadís a la Plaça de l’Aigua ens la mengem amb patates… #Ilusos. Monsieur Massó també té un apartament a Terrassa, ho hauria d'haver preguntat als experts d’ACMM. 

I és que és passar la Universitat i veure com s’enfila i s’enfila de mala manera (excepte si ets una avessada muntanyera). Amb tot, és el repte que ofereix aquesta cursa, on per altre banda sempre trobes un alé de la gent, ja se sap #NoHayMalQuePorBienNoVenga! Prop de la plaça de l'aigua també ens esperaven els bombers amb la mànega funcionant. Quina dutxa més ben rebuda! I és en aquest punt, entrant en la piadosa Avinguda de l’Abat Marcet on els que han fet una bona estratègia de cursa es trobaran amb les cames suficients per apretar! No va ser el meu cas, encara que per sort si de la majoria de la grupeta present i que després compartiríem sopar, en el modernista Viena, que bo que estava tot!

 -Anys i anys... Quina bona grupeta!-

De fet, el final de la meva cursa es va tornar en una divertida lluita amb en Toni, que apropant-se progressivament, va amenaçar seriosament d’assaltar la primera posició masca. A Òrrius haurem de posar el #ModeVincADisfrutar, perquè si ens enceguem amb d’altres objectius haurem de buscar en quin km tocarà plegar jajaja. Per sort, el darrer tram RAPIDÍSSIM em va permetre recuperar i cremar sabatilla. I el final totalment un túnel humà com si pugèssim el Tourmalet, uffffff, pell de gallina! En aquell punt estava la Sandra que ni més ni menys va pujar fins a Sabadell a animar-nos, treure unes imatges brutals i fer-nos passar una estona increïble, moltíssimes gràcies! 

Content de veure les entrades #FentUnFandes, enduent-se la palma la de l’Aaron, no hem corregut encara la tri, i aquest home ja s’ha apuntat al #Postureo. Que gran ets Promesa! De tota manera, el David, després de passar una setmana dolenta de salut va aconseguir mantenir la jerarquia. Ets molt gran company! Tinc ganes de recuperar aquests entrenaments amb tu. Per darrera entrava Rumove, sent el primer del grup arlequinat i amb la dupla Judith i Alba trepitjant-li els talons. Però és que tots van arribar ben juntets, de seguida el David, el Pedro i el Cándido!

 -Que millor per un corredor... Que acabar corrent en un correfoc!-

A partir d'aquí encara millor, dutxeta, soparet... I correfoc per tancar la festa! Aquest cap de setmana, uns quants dels que van estar presents s'han marcat un cap de setmana a Andorra que pel que m'han dit ha estat espectacular. Aviam si les raons que han fet que aquest cop no hagi pogut estar desapareixen i compartir moments amb gent tan bona i duur el dorsal de Família d'Hetauda de volta pels cims. Encara que ells ja son ben a dalt... Bona feina nois! Ja sabeu que hi podeu col·laborar aquí.

En definitiva, malgrat que el temps demana més anar a la platja que córrer, vam disfrutar d’una tarda-nit genial al voltant de la cursa popular de Terrassa. I és que crec que això és el que ens fa veritables corredors, quan l’esport es converteix en un mitjà per compartir grans moments. Molt grans, com deia abans toca tornar a fer-ho ben aviat! També a Terrassa, recorregut divertit, ambient, dutxes, sentiment de corredor (enguany celebraven els 100 anys d’atletisme a la població!).

Ahhhh! I s'ensuma un nou repte pel futur, #RoadToGavà! Volem comprovar si podem afegir algun nom nou a més del de corredors, un altre dia us explico amb més calma… 

Proyectos comunes, proyectos que crecen

#CorreAmbElCorSincer! ¿Pero para quienes corremos? ¿Queréis saber un poco más sobre Familia de Hetauda? 

La ONG Familia de Hetauda nació a partir de una experiencia que vivieron Aina Barca y Adrián Cabrero en julio de 2012 en la ciudad de Hetauda, en Nepal. Allí conocieron unos niños y niñas geniales, unos niños que con su alegría les hicieron sentir parte de la gran familia que forma la Casa de Acogida Helpless Disabled Child Rehabilitation Center. 

Cuando regresaron de Hetauda, decidieron formar la ONG Familia de Hetauda para ayudar a aquellos niños y niñas a mejorar su calidad de vida de una manera integral, es decir, cubriendo todos los aspectos de su vida diaria (necesidades básicas, educación y atención sanitaria). Y además con el amor de un hermano. 

-La ciudad de Hetauda-

¿Cuáles son las herramientas que utilizan para llevar adelante sus proyectos en Nepal? Familia de Hetauda trabaja con dos contrapartes locales. La primera, es la Casa de Acogida HDCRC con la que se inició la colaboración desde la fundación. La Casa de Acogida es un centro gestionado por la organización Helpless Disabled Child Rehabilitation Center que ya hemos citado y que está en funcionamiento desde el año 2003. La segunda es la escuela y residencia Shree Shanti, un centro educativo público especializado con niños y niñas con discapacidad auditiva. 

Además, la ONG Familia de Hetauda ha construido un tercer equipamiento: la Unidad de Educación Especial Imagine. La razón primordial de su trabajo es la de ayudar al desarrollo de los niños con discapacidad o riesgo de exclusión social del sur de Nepal. Para ello cuenta con un programa de desarrollo que permite ofrecer soluciones a largo plazo mediante el trabajo en diferentes ámbitos: educación, salud, vivienda, desarrollo socioeconómico y sensibilización. 

-La Unidad de Educación Especial Imagine, ¡en la que voluntarios, jóvenes y niños participaron!-

El ámbito educativo que trabaja Familia de Hetauda viene representado por esta Unidad de Educación Especial Imagine, en la que ha centrado sus esfuerzos para que los niños con discapacidad tengan acceso a la educación. Se trata de un centro con el objetivo de ofrecer educación y tratamiento a niños/as y jóvenes con discapacidad intelectual o parálisis cerebral. Imagine inicia en agosto de 2013 con la construcción de un espacio de 45 metros cuadrados, separado en dos zonas para poder llevar a cabo las funciones educativas y el servicio de fisioterapia. Actualmente Imagine acoge a 19 alumnos y cuenta con tres maestros, una coordinadora del taller ocupacional y una fisioterapeuta, totalmente gestionado por FDH y siendo el único centro con estas características en la zona. 

  En el marco del desarrollo socio-económico, Familia de Hetauda lleva a cabo el proyecto "Apoderado Profesionales". Se trata de un proyecto creado con el fin de dotar a las personas contratadas por Familia de Hetauda de los conocimientos y herramientas necesarias para desarrollar una buena labor profesional, a través de la formación. Desde Familia de Hetauda apuesta por fomentar la fuerza de trabajo local, especialmente de aquellos grupos sociales más vulnerrables como son las mujeres o las personas con discapacidad. 

-Si hay oportunidades, el futuro es nuestro! - 

Dentro del ámbito de la salud, Familia de Hetauda coordina dos proyectos. En primer lugar, el proyecto "En Marcha", a través del cual se ofrece un servicio de fisioterapia para facilitar el desarrollo, el mantenimiento y la recuperación de la máxima funcionalidad y movilidad de los niños y jóvenes. En segundo lugar, el proyecto "Médicos de la Familia" creado para mejorar el estado de salud de los niños, ofreciendo una atención sanitaria de calidad, tanto en la patología aguda como en la crónica, y en el seguimiento de los niños sanos. 

En cuanto al ámbito de la vivienda Familia de Hetauda lleva a cabo el proyecto "Tu casa es mi casa", un proyecto creado con el fin de dotar a la Casa de Acogida y la Residencia de unas condiciones de habitabilidad dignas, así como ofrecer cobetura de las necesidades básicas a los niños y niñas que viven. Además no se olvida de los que por edad ya no pueden seguir en el centro con el proyecto "Nos hacemos mayores" con el que se les acompaña para asegurarse de que obtienen trabajo y una vida autónoma después de irse de la casa de acogida. 

-Mangal, uno de los jóvenes que está demostrando su valía con el proyecto "Nos hacemos mayores"-

  Finalmente en cuanto a la sensibilización, Familia de Hetauda, a través del proyecto "Muy lejos, muy cerca" pretende acercar la ciudadanía a la realidad de Nepal, a través de actividades que permiten llevar a cabo un proceso de sensibilización y al mismo tiempo promueven la participación y el compromiso social. Así te los puedes encontrar en Barcelona, otros lugares de Cataluña, e incluso en el extranjero; en todo tipo de eventos y siempre con un mismo espíritu: que todos procuramos hacer de éste un mundo mejor. 

  Todas las personas que conforman Familia de Hetauda, que no son pocas, son de admirar. Empezando por los niños y niñas que conviven en Hetauda, las historias de superación darían para escribir libros, y nunca los vea desde la tristeza, ya que ellos lo viven desde la alegría. Pasando por sus trabajadoras, dando un paso adelante y demostrando el cas son capaces. Continuando con sus voluntarios que dedican su tiempo libre a las causas de las que hemos hablado. Y sin olvidarse de todas las personas que ponen su grano de arena, sus fundadores, con una fuerza que no es fácil de encontrar. 

 

-La magia de Familia de Hetauda? Que con el corazón sincero hacen realidad el cambio. Adelante magos! - 

Si quieres más información puedes contactar con ellos y te resolverán todas las dudas que te puedan surgir. Ya sabes que puedes colaborar en el reto # CorreAmbElCorSincer, pero también de forma más directa apadrinando un grupo de niños o incluso trabajando directamente con ellos. ¿Que necesitáis aún más pruebas? No os preocupéis. Las tendréis. Pero creo que pocas mejores que los que han vivido la experiencia voluntariamente, como recogía hace unas semanas el Diario de Burgos #GallinaDePiel. Léalo, serán unos minutos bien aprovechados. ¡Hasta la próxima lectores!

Projectes comuns, projectes que creixen

#CorreAmbElRepteSincer! Però per qui correm? Voleu sabeu un xic més sobre Família d'Hetauda?

L’ONG Família d’Hetauda va néixer a partir d’una experiència que van viure l’Aina Barca i l’Adrián Cabrero el juliol de 2012 a la ciutat d’Hetauda, al Nepal. Allà van conèixer uns nens i nenes genials, uns infants que amb la seva alegria els van fer sentir part de la gran família que forma la Casa d’Acollida Helpless Disabled Child Rehabilitation Center.

Quan van tornar d’Hetauda, van decidir formar l’ONG Família d’Hetauda per ajudar aquells nens i nenes a millorar la seva qualitat de vida d’una manera integral, És a dir, cobrint tots els aspectes de la seva vida diària (necessitats bàsiques, educació i atenció sanitària). I a més amb l'amor d'un germà.

-La ciutat d'Hetauda-

Quines son les eines que utilitzen per tirar endavant els seus projectes al Nepal? Família d’Hetauda treballa amb dues contraparts locals. La primera, és la Casa d’Acollida HDCRC amb la qual es va iniciar la col•laboració des de la fundació. La Casa d’Acollida és un centre gestionat per l’organització Helpless Disabled Child el Rehabilitation Center que ja hem citat i que està en funcionament des de l’any 2003. La segona és l’escola i residència Shree Shanti, un centre educatiu públic especialitzat amb nens i nenes amb discapacitat auditiva.  

A més, l’ONG Família d’Hetauda ha construït un tercer equipament: la Unitat d’Educació Especial Imagine. La raó primordial de la seva feina és la d'ajudar al desenvolupament dels infants amb discapacitat o risc d’exclusió social del sud del Nepal. Per això compta amb un programa de desenvolupament que permet oferir solucions a llarg plaç mitjançant el treball en diferents àmbits: educació, salut, habitatge, desenvolupament socioeconòmic i sensibilització.

-La Unitat d'Educació Especial Imagine, en la que voluntaris, joves i infants hi van participar!-

L’àmbit educatiu que treballa Família d’Hetauda ve representat per aquesta Unitat d’Educació Especial Imagine, en la que ha centrat els seus esforços per a que els infants amb discapacitat tinguin accés a l’educació. Es tracta d'un centre amb l’objectiu d’oferir educació i tractament a nens/es i joves amb discapacitat intel•lectual o paràlisi cerebral. Imagine s’inicia a l’agost de 2013 amb la construcció d’un espai de 45 metres quadrats, separat en dues zones per poder duur a terme les funcions educatives i el servei de fisioteràpia. Actualment Imagine acull a 19 alumnes i compta amb tres mestres, una coordinadora del taller ocupacional i una fisioterapeuta, totalment gestionat per FdH i sent l'únic centre amb aquestes característiques a la zona.

En el marc del desenvolupament socio-econòmic, Família d’Hetauda duu a terme el projecte "Apoderant Professionals". Es tracta d’un projecte creat amb la finalitat de dotar a les persones contractades per Família d’Hetauda dels coneixements i eines necessàries per a desenvolupar una bona tasca professional, a través de la formació. Des de Família d’Hetauda s’aposta per fomentar la força de treball local, especialment d’aquells grups socials més vulnerrables com són les dones o les persones amb discapacitat.

-Si hi ha oportunitats, el futur és nostre!-

Dins de l’àmbit de la salut, Família d’Hetauda coodina dos projectes. En primer lloc, el projecte "En Marxa", a través del qual s'ofereix un servei de fisioteràpia per facilitar el desenvolupament, el manteniment i la recuperació de la màxima funcionalitat i mobilitat dels nens i joves. En segon lloc, el projecte "Metges de la Família" creat per tal de millorar l'estat de salut dels infants, oferint una atenció sanitària de qualitat, tant en la patologia aguda com en la crònica, i en el seguiment dels infants sans.

Pel que fa a l’àmbit de l’habitatge Família d’Hetauda duu a terme el projecte "Casa teva és casa meva", un projecte creat amb la finalitat de dotar la Casa d’Acollida i la Residència d’unes condicions d’habitabilitat dignes, així com oferir cobetura de les necessitats bàsiques als nens i nenes que hi viuen. A més no s'oblida dels que per edat ja no poden seguir al centre amb el projecte "Ens fem grans" amb el que se'ls acompanya per assegurar-se que obtenen treball i una vida autònoma després de marxar de la casa d'acollida.

-El Mangal, un dels joves que està demostrant la seva vàlua amb el projecte Ens fem grans-

Finalment pel que fa a la sensibilització, Família d’Hetauda, a través del projecte "Molt lluny, molt a prop" pretén apropar la ciutadania a la realitat del Nepal, a través d’activitats que permeten dur a terme un procés de sensibilització i al mateix temps promouen la participació i el compromís social. Així us els podeu trobar a Barcelona, altres indrets de Catalunya, i fins i tot a l'estranger; en tot tipus d'esdeveniments i sempre amb un mateix esperit: que tots procurem fer d'aquest un món millor.

Totes les persones que conformen Familia d'Hetauda, que no son poques, son d'admirar. Començant pels nens i nenes que conviuen a Hetauda, les històries de superació dels quals donarien per escriure llibres, i mai els mireu desde la tristesa, ja que ells ho viuen des de l'alegria. Passant per les seves treballadores, donant un pas endavant i demostrant del ques son capaces. Continuant amb els seus voluntaris que dediquen el seu temps lliure a les causes de les que hem parlat. I sense oblidar-se de totes les persones que posen el seu gra de sorra, els seus fundadors, amb una força que no és fàcil de trobar.

-La màgia de Família d'Hetauda? Que amb el cor sincer fan realitat el canvi. Endavant mags!-

Si vols més informació pots contactar amb ells i et resoldran tots els dubtes que et poguin sorgir. Ja saps que pots col·laborar en el repte #CorreAmbElCorSincer, però també de forma més directa apadrinant un grup de nens o fins i tot treballant directament amb ells. Que necessiteu encara més proves? No us preocupeu. Les tindreu. Però crec que poques millors que els que han viscut l'experiència voluntàriament, com recollia fa unes setmanes el Diario de Burgos #GallinaDePiel. Llegiu-lo, seran uns minuts ben aprofitats, fins la propera lectors!