El punt final... Punt de nou inici!

Ja hi tornem a ser de nou!

Que "dia passa any empeny" és una dita molt coneguda per les nostres terres i ben evident. Però malgrat això, el comprovar-ho no deixa de sorprendre'ns, per la velocitat amb que succeeixen els esdeveniments, les dates, els moments bons i dolents, i vet-ho aquí, ja tornem a ser aquí dient: aquest cop si, aquest cop ho aprofitaré al màxim! El repte en el que he estat capficat els darrers mesos no ha estat diferent, han quedat moltes idees en el tinter pel #CorreAmbElCorSincer, però al seu torn n'han vingut d'altres totalment imprevistes i alhora genials.

Amb tot, quina és la sensació que em queda ara que ha finalitzat? Un agraïment enorme als que heu animat en l'assoliment del mateix, des d'aquell dia en que entrenar o fer una cursa no era el que més agradava (si, som humans, fins i tot el que t'agrada hi ha dies que no ve de gust) fins aquells que sempre procuraven transmetre bones sensacions amb el "ja veuràs això sortirà bé!". Especialment als que heu prés la decisió de participar activament en la feina de Família d'Hetauda a través de http://www.migranodearena.org/es/reto/3468/corrent-amb-el-cor-sincer-sense-parar-per-familia-dhetauda/. I finalment a l'Adrià i l'Aina, sense els quals no hagués estat possible

-Continuem amb el cor sincer!-

A nivell personal també estic content per haver assolit els objectius, encara que aquests fossin secundaris respecte als del repte al que feia referència. Tot just aquesta setmana he arribat als 1000km des de Febrer i han vingut acompanyats de grans moments... La majoria en molt bona companyia i uns pocs més disfrutant dels petits regals que obtens al anar sol. Òrrius, la cursa amb que hem tancat la temporada té una mica dels dos. I amb un punt més. El posar sobre la taula quin és el model de córrer (competint, perquè el que és l'esport no necessita de proves). I és que ja fa uns dies llegia un article de’n Miquel Pucurull que parlava dels preus de les curses a casa nostra. És cert que sols mostra clarament el que molts sabem, que el que paguem per competir és molt més elevat que el que es feia fa pocs anys i el que encara costen les proves atlètiques en altres zones (i no massa llunyanes, no). 

Ara bé, això passa a tot arreu? Definitivament no! En el poti-poti de calendari que tenim els caps de setmana encara hi ha moltes (moltíssimes) opcions per apostar per esdeveniments de proximitat, que potser no tindrà l’espectacularitat d’altres, però si que et sentiràs molt ben cuidat com el que ets, una corredora o corredor. Jo soc d'aquestes darreres, i tinc la sort d'estar rodejat de moltes persones amb la mateixa inquietud. Sense anar més lluny, amb el CA Masques de Sant Andreu vam apostar per aquest model en la Ia Cursa per l’Educació Pública de fa dos mesos. O altres que ja fa anys que marquen el camí com la Cursa de l’Amistat o més joves com les Punk Trail. En el cas que ens afecta, com no ho hem de fer en una cursa on 3 euros d'inscripció donen per tant, i encara et dien que si no et quedes satisfet et tornen els diners?

-Estirar abans d'actuar!-

Què on està Òrrius? El trobem en la zona del Maresme interior, a uns 40km de Barcelona, en una zona de muntanyes a cavall entre la Serralada de la Marina i la del Montnegre-Corredor. Resultat, un poble ple de pujades i de racons xulíssims! Sense anar més lluny, la plaça amb la parròquia de Sant Andreu on fas la teva inscripció (si si, aquesta és de les que es feien antigament, t’inscrius una estona abans de la cursa) i on petes la xerrada i et dediques a estirar. Cal dir que tothom hi té cabuda, a les 18:30 hi ha una sortida per caminadors i a les 19:30 una de corredors. Veurem una mica més endavant l’encert que és això…

I quin circuit ens espera? Un no especialment dur (comparat a una cursa de muntanya) però si exigent, d'uns 10km i mig, en el que si vols anar de pressa no tens un sol moment de descans. Uns dos primers kms de pujada contínua per carretera fins a prendre una ruta circular per pista que ens duurà a Òrrius de nou. En aquesta tindrem 5kms de tobogans que ens obligaran a posar-hi seny, especialment els darrers amb tendència a picar cap amunt. I finalment 3km i mig eminentment favorables, amb una baixada amb la que de tota manera s’ha de cremar sabatilla si es vol anar de pressa i apretar les dents a la darrera pujada, perfecta per a #FerUnFandes.

-Picant l'ullet al fotògraf, que fàcils son els primers metres...-

Vaja, que avorrir-vos no us avorrireu pas! La línia de sortida és un altre dels moments èpics de la cursa... Marcada amb aigua en la carretera, de manera que ens situem tots disposats a menjar-nos les pujades i disfrutar les vistes. Només per aquestes ja cal venir a Òrrius… El viatge l’havíem compartit l’Iris de Corredors.Cat, la Judith que s’estrenava amb la samarreta lila (i quina estrena) i el que escriu. A més vaig tenir la sort de coincidir i conèixer més gent d'aquella que val la pena, ben aviat tocarà compartir més estones amb ells. I per fi, cadascú amb els seus propis objectius, sortim de forma ben original, tothom darrera una furgoneta! La pregunta és, si algú l’atrapa, s’acaba la cursa?

Una de les coses bones de fer els primers kms en pujada és que et situen ràpidament (si corres en cap) en un grup que anirà si fa no fa amb el teu ritme. I així és, quan arribem a dalt de tot de la carretera i mirem al nostre voltant ja ens trobarem si fa no fa les mateixes cares que ens acompanyaran per la pista. Punt a favor, només entrar-hi ens trobem el primer avituallament. #BravoBravoBravo! Amb ampolles de litre i mig, perfectes per apavaigar els efectes de la calor. I quelcom més a destacar, amb voluntaris disposats a recollir les ampolles uns metres més enllà, de manera que a nosaltres ens faciliten la vida, s’embruta menys i a ells mateixos se’ls redueix la feina.

-Guau! Ara qui diu que no val la pena pujar fins aquí a dalt?-

És una cursa amb una participació reduïda (se’n mereix molta més, però això també li dona encant) pel que és possible que aquí aneu en fila d’un a un. Però si aconseguiu posar-vos al costat d’una companya o company no estigueu de creuar-hi unes paraules d’ànim, tot i ser no pròpiament de muntanya, l’esperit que s’hi respira és proper. I dona un gustàs! I és aleshores, quan entre diàleg i diàleg tallat per les pujades dels tobogans se t’obre el camí i ens regalem aquestes vistes sobre Mataró… Quin espectacle! Benzina pel cap i les cames.

I és que ens apropem a la #BaixadaSenseFi i amb ella atrapem els caminants més endarrerits. Si no heu fet Òrrius, encara no sabeu com ajuden! Paraules creuades entre els corredors i ells, l’ànim pels núvols, a la baixada ve molt de gust apretar. Òrrius ja venim! Ens espera el tall de síndria, els prèssecs… I la planta regal, que serà aquest any? (Finalment una maduixera) Ah! I no falta dir que allà altre cop tindrem avituallament líquid, però és que en cursa ja hem passat el segon, en total tres. Qui diu que no surten els números? Uns organitzadors, volutaris i veïns de deu. Bravo Maimakansu! Bravo Òrrius!

-Bravo Òrrius bravo!-

Tornem a sortir a la carretera, és el final de la baixada i l’inici del poble, estem acalorats, cansats, però el que és encara millor (i el que realment sentim a aquestes altures) satisfets per la cursa que hem fet. Un altre clàssic, el CarlesCat (gràcies per les teves fotos company) és el primer en inmortalitzar-nos en les petites darreres rampes i ja prenent el desviament cap a la plaça tot Òrrius ens espera amb una arribada magnífica. Es pot demanar res més? Per a mi ja és quasi bé tot perfecte… Repetirem d’això n’estic segur! I us animo a fer-ho o a tastar-la l'any vinent, la millor manera d'obrir o tancar (depenent dels vostres objectius) la temporada, o simplement d'anar a caminar o trotar en bona companyia i paisatges magnífics.

Ah, i els temps! Molt i molt satisfet pel 44:56, amb una 25a posició a la general, no era un objectiu marcat, doncs com a final de repte venia a acabar amb bones sensacions, però si que feia il·lusió que caiguis el sub45... I malgrat que en algun moment va semblar que s'escapava (tobogans, que cruels sou!), finalment va caure per uns segons (Patata, l’any vinent vaig a per tu!). Per mi una fixa, com la dita cursa de l'Amistat o la de Sant Andreu... També cal dir que la Judith i la Iris van acabar millorant (i de molt) el seu temps de l’any passat, es nota que aquest li han fotut canya! Separades per poc més de 20s i amb les dues parant el rellotge a 1h5 i escaig. A elles encara els hi queda Campiquipugui la pròxima setmana, molta sort noies! 

 -Quan quelcom has acabat i ben acompanyat-

I després de #CorreAmbElCorSincer? Doncs un temps de descans, encara que hi ha les línies mestres de tot el que vindrà... Una bona pista és l'entrenament d'ahir, després d'haver penjat les bambes, agafar la bici després d'un any sense fer-ho. Amb companys de luxe novament! #RoadToGavà o també dit #ElsShadowsSenseConcessions. Veurem que tal surt! I més endavant d'altres, fent especial il·lusió aquelles en les que el cognom Sant Andreu, del CA Masques, prén una rellevància especial. Però això ja vindrà poc a poc!

No desaprofiteu l'oportunitat de seguir en els seus perfils de facebook i twitter la feina que realitza Família d'Hetauda. Durant l'estiu és a més l'época en la que gent com nosaltres es decideix (ens decidim?) a fer el pas i col·laborar activament i viure una experiència que realment marca i marca molt. Qui sap, potser ens veiem allà... I si ets tu el que té un projecte o un repte, a tirar-lo endavant! O si en vols donar repercussió, difusió... Tota ajuda és bona per poc a poc anar fent d'aquest un món millor. Com dirien l'Adrià i l'Aina, si ho intentem amb el cor sincer...

Gràcies gràcies de nou!