Corrent amb el cor sincer: sense parar per família d'Hetauda

jueves, 29 de mayo de 2014

Conseguido el reto deportivo... ¿Vamos a por el reto solidario?

¡Bienvenidos otra vez!

¡Volvemos sin parar! Últimamente los entrenamientos habían vuelto al asfalto. Y
 es que se olía uno de los grandes retos como corredor en #CorreAmbElCorSincer! Se trata de la Media Maratón de la Parcel·lària en la Vall d'en Bas, en la Garrotxa, Girona, Catalunya. ¡Y este fin de semana ha tocado cumplir! Además, esta carrera ha significado llegar a los 700km que me marcaba en mi reto deportivo, ¿me ayudáis ahora a conseguir también el mínimo del reto solidario? Pinchad aquí y podréis, ¡gracias!

Era mi segundo 21k, pero eso no quitaba las ganas enormes de hacerlo aún mejor! Para empezar quiero dar las gracias a aquellos que habéis ayudado en prepararla, habéis dado ánimos... El #RepteLaParcelaria deja muchas cosas buenas, experimentos que han salido bién y otros no tanto, ¡de los que aprendemos aún más! I sobretodo deja grandes experiencias. Reencuentros, nuevos compañeros de entrenamiento... Y también echar de menos a otros con quien últimamente no he podido coincidir.

 El #RepteLaParcelaria

Pero centrémonos en el tema que nos ocupa, ¿qué es la Parcel·lària? Es una cursa de asfalto que pasa por diferentes pueblos de la Garrotxa, en un terreno eminentmente plano, pero rodeado de montaña y corriendo entre cultivos. Por tanto, pocas casas, poca gente, mucho silencio y reencuentro con uno mismo, ¿quién no ha salido a correr alguna vez para buscarlos? Inicialmente pensaba salir junto un crack como Pau, però le ha tocado bailar con la más fea, a recuperarse bién de esas molestias, ¡desde aquí te envío las mejores energías!

Pero no todo es cuestión de solitud, ¡con lo que nos gusta a nosotros el pre y el post-carrera! Un placer reencontrarnos con Jordi y conocer y compartir el viaje con Albert, ¡hemos de reptetir pronto! Dar gracias también a la Gloria, de Oson@Corre, por su predisposición y las fotos que nos tomó junto con Gabi. Entorno perfecto para calentar, en el campo de futbol de Sant Esteve d'en Bas y ambiente popular y cercano.


 ¿Nervios? ¡Pero qué dice usté! :P

Primero salen las corredoras y corredores de la carrera de 10.000 y unos minutos (pocos) más tarde de lo previsto nos preparamos los participante en la media. ¿Objectivo inicial? Encontrar compañero a un ritmo de 3:55 los primeros kms. Se hace un grupito de siete en la cabeza seguidos por un veterano, Jordi del CAT, con muy buenas piernas, todos demasiado rápidos. Aparece pero Enric de RunnersWorld Sabadell, ¡así si! Cruzamos unas primeras palabras, hacemos las presentaciones y nos preparamos para hacer barqueta.

En ese momento vamos 9º y 10º, en tierra de nadie, pero sabemos que si utilitzamos la cabeza seguramente iremos hacia adelante. Con todo, los kms empiezan cayendo un poco más rápido de lo previsto (alrededor del 3:50) cuando, ¡oh sorpresa! Vemos que no podemos tomar el avituallamiento del km5. Tocará, pues, regular, ya vemos que esto pasará factura, pues la boca ya va seca a esta altura... Menos mal que el día acompaña, así como el paisaje, ¡qué espectáculo! Hasta las pequeñas subidas parecen menos feroces con el mar de parcelas enmarcadas por montañas.

Esto es la Parcel·lària

En uno de estos tramos, hacia el km 10 una pequeña subida me hace coger unos metros respecto a Enric, justo antes de nuestro primer avituallamento. Tomo plátano y agua, pues toda ayuda es poca frente el vacío que ya empezamos a sentir... Pienso que nos reengancharemos, pero veo a un par de corredores por delante cada vez más cerca, así que decido apretar los dientes e ir a partir de ese momento hacia adelante, que invitación para el hombre del Mazo... El cuarto de Maratón lo pasamos en 41:40, muy cerca de lo previsto, pero será difícil doblar. Atrapo a Jordi, de Manlleu (que debut en la distancia, ¡felicidades!) y un poco más adelante a Juan Antonio. En el km 12 me sitúo 7º y voy en franca progresión. 

Pero en ese punto se me desata la zapatilla derecha, ¡será posible! Hago un km y medio, pero la noto cada vez más floja, así que he de parar a abrocharlas. Como dice Albert, a mirar youtube para hacer unos buenos lazos jajaja. Solo son unos 20-30 segundos de pérdida, pero suficientes para ver como se va el tren por delante y se apriete por detrás. La musculatura también lo nota, a partir de aquí ya no vuelvo a ir cómodo (solo caerá un km por debajo de 4') por lo que tocará remar. 

¿Quién nos puede decir que no hemos subido al podio?

De nuevo, la gran ayuda vendrá de Enric, que se ha recuperado y situado justo detrás mío, lástima de aquel avituallamiento fallido sino a saber hasta donde habríamos llegado juntos... En el 17 una nueva porción de agua y plátano, ningún gel en toda la media, ¡y que bién que le ha sentado esto al cuerpo! Hay que decir que los voluntarios del avituallamiento no estarán demasiado al caso. Una lástima, porqué siendo justos con la gran faena que se ha hecho, indicando los caminos, protegiendo a los corredores, revisando contínuamente el trazado... ¡Ha estado genial! Además, sin esta gente las carreras no serían posibles, muchísimas gracias. Tenéis una pequeña joya, ¡cuidadla!

La estrategia de estos últimos kms era clara, sin referencias por delante, procurar mantener la distancia con Enric sin vaciarse y apretar en los 2kms finales. Por suerte, él también debía pensar lo mismo, así que nos exigimos mutuamente, ¡solo me permite #FerUnFandes los últimos 300m! Le espero y nos acojemos en una felicitación mútua, finalmente por la retirada de un corredor llegamos 6º (2º de categoría sub30) y 7º de la general, con ganas de coincidir en la próxima. Muy contento también de ver llegar a los compañeros: Jordi con su mejor marca de siempre y Albert más contento que un niño con zapatos nuevos con su primera media en el currículum, ¡vaya pedazo de cracks! ¡No podía faltar la foto del podio!

No todo es correr...


Importante, ¡qué no nos quiten el postcarrera! En este sentido creo que la organitzación acierta de lleno: avituallamiento final, lugar, servicios... ¡La vuelta se hace de otra manera! Y ahora ya a pensar en el siguiente fin de semana. Que viene con un plan especialmente ilusionante la 1a Cursa Masca Solidària per l'Educació Pública. Como su propio nombre indica la organizamos el CA Masques de Sant Andreu, conjuntamente con la Coordinadora de AMPA y la Comunidad Educativa del Distrito de Sant Andreu.

Se trata de una carrera popular, gratuita (la única inscripción es una aportación al Rebost d'Aliments de Sant Andreu) y que será una fiesta de la educación y el deporte dirigida especialmente a las niñas y niños, los jóvenes y las famílias. Ya tenemos más de 200 inscripciones... ¿Y tu aún no estás dentro? Va, anímate, ¡que será una gran fiesta alrededor de Can Fabra!


Perquè hi ha curses que son les verdaderament importants...

¿Y qué sabemos de Família d'Hetauda? Que estos no descansan nunca, madre mía... El otro día leía sobre la historia de uno de los jóvenes con quién tratan, Rajkumar, que está procurando caminar con todas sus energías. Ahora, con la llegada de unas prótesis mucho más ligeras ¡está consiguiendo grandes avances! Eso si que es espíritu de superación. Y no solo en el interior se quedan, pues también intentan compartir vivencias y conocimientos contínuamente con el resto de la población, tanto de lo que pueden aprender como lo que pueden enseñar, como los cursos de fisioterapia.

Y muchas más cosas de las que no os hablo... Porqué estamos preparando un nuevo artículo sobre los mismos. Y encima sobre como conocer la realidad en la que treballa esta ONGD. #CorreAmbElCorSincer, a ver si hacemos entre todos que el reto solidario en Migranodearena   ¡tome un nuevo impulso! Venga, ¡que ya tenemos el lugar donde encargar los dorsales personalitzados! ;P 

¡Gracias y hasta pronto lector!

miércoles, 28 de mayo de 2014

Aconseguit el repte esportiu... Aconseguirem el repte solidari?

Bona nit!

Tornem que no hem pas parat! Darrerament els entrenaments havien tornat a l'asfalt. 
I és que s'olorava un dels grans reptes com corredor en #CorreAmbElCorSincer! Es tracta de la Mitja Marató de la Parcel·lària a la Vall de'n Vas. I aquest cap de setmana ha tocat complir-ho! A més, he aconseguit arribar als 700km que em marcava en el meu repte esportiu, m'ajudeu ara a aconseguir també el mínim del repte solidari? Pitgeu aquí i podreu, gràcies!

Era tot just el meu segon 21k, però això no treia les ganes enormes de fer-ho encara millor! Per començar vull donar les gràcies a aquells que heu ajudat a acabar de preparar-la, heu donat ànims, suport... El #RepteLaParcelaria deixa moltes coses bones, experiments que han sortit bé i altres no tant dels que s'aprén! I sobretot deixa experiències. Retrobaments, nous companys d'entrenament... I també trobar a faltar d'altres amb qui darrerament no he pogut coincidir.

 El #RepteLaParcelaria

Però centrem-nos en el tema que ens ocupa, què és la Parcel·lària? És una cursa d'asfalt que voreja diferents pobles garrotxins en un terreny eminentment pla, pero rodejat de muntanya i corrent entre els cultius. Per tant, poques cases, poca gent, molt silenci i retrobament amb un mateix, qui no ha sortit a córrer algun cop per a buscar-los? Inicialment pensava sortir al costat d'un crack com el Pau, però li toca ballar ara amb la més lletja, a recuperar-se bé d'aquestes molèsties, des d'aquí t'envio les millors de les energies!

Però no tot és qüestió de solitud, amb el que ens agrada a nosaltres fer el pre i el post-cursa! Un plaer retrobar-me amb el Jordi i conèixer i compartir viatge amb l'Albert, hem de reptetir aviat! Donar gràcies també a la Glòria, d'Oson@Corre, per la seva predisposició i aquestes fotos que ens va treure junt amb en Gabi. Entorn perfecte per escalfar, en el camp de futbol de Sant Esteve de'n Vas i ambient popular i proper.


 Nervis? Pero què diu vosté! :P

Primer surten les corredores i corredors de la cursa de 10.000 i uns minuts (pocs) més tard del previst ens preparem en els de la mitja. Primer objectiu? Trobar company a un ritme de 3:55 els primers kms. Es fa un grupet de set en el capdavant seguit d'un veterà, el Jordi de Torelló, amb molt bones cames, tots massa ràpids. Apareix però l'Enric de RunnersWorld Sabadell, així si! Creuem unes primeres paraules, fem les presentacions i ens preparem a fer barqueta.

En aquest moment anem 9é i 10é, en terra de ningú, però sabem que si utilitzem el cap segurament anirem cap endavant. Amb tot, els kms van caient més ràpid del previst (entorn el 3:50) quan, oh sorpresa! veiem que no podem agafar de l'avituallament del km5. Tocarà regular, ja veiem que això passarà factura, doncs la boca ja va seca a aquestes altures... Menys mal que el dia acompanya, així com el paisatge, quin espectacle! Fins i tot les petites pujades semblen una mica menys ferotges amb el mar de parceles emmarcades per muntanyes.

Això és la Parcelària

En un d'aquests trams, cap al km 10 una petita pujada em fa agafar uns metres respecte l'Enric, just abans del nostre primer avituallament. Prenc plàtan i aigua, doncs tota ajuda és poca amb el buit que ja comencem a duur... Penso que ens reenganxarem, però veig un parell de corredors per davant cada cop més a prop, així que decideixo apretar els dents i anar cap endavant, quina invitació per a l'home del Mazo... El quart de Marató el passem a 41:40, molt a prop del previst, però serà difícil doblar. Atrapo al Jordi, de Manlleu (quin debut a la distància, felicitats!) i una mica més endavant el Juan Antonio, en el km 12 vaig 7é i en franca progressió. 

Però en aquest punt se'm descorda la bamba dreta, llamps i rellamps! Faig km i mig així, però cada cop va més fluixa, així que he de parar a cordar-les. Com diu l'Albert, a mirar el youtube per fer unes bones llaçades jajaja, sols son uns 20-30 segons de pèrdua, però suficient per veure com se'n va el tren per davant i s'apreta per darrera. La musculatura també ho nota, a partir d'aquí ja no torno a anar cómode (sols caurà un km per sota de 4) pel que tocarà remar. 

Qui ens pot dir que no hem pujat al podi?

Novament la gran ajuda vindrà de l'Enric, que s'ha recuperat i situat just darrera meu, llàstima d'aquell avituallament fallit sino a saber fins on hauríem arribat plegats... En el 17 una altra porció d'aigua i plàtan, cap gel, i que bé que li ha sentat això al cos! I això que els voluntaris de l'avituallament no estaven gaire al cas. Una llàstima, perquè sent justos la gran feina que s'ha fet, indicant els camins, protegint als corredors, revisant contínuament el traçat... Ha estat genial! A més, sense aquesta gent les curses no serien possibles, moltíssimes gràcies. Teniu una petita joia, cuideu-la!

L'estratègia d'aquests darrers kms era clara, sense referències per davant, procurar mantenir la distància amb l'Enric i apretar els 2kms finals. Per sort, ell també devia pensar el mateix i ens exigim mutuament, sols puc #FerUnFandes els darrers 300m! L'espero i ens acollim en una felicitació mútua, finalment 6é (2n de categoria) i 7é de la general, i amb ganes de coincidir a la propera. Molt content també de veure arribar als companys: el Jordi fent la seva millor marca de sempre i l'Albert més content que un jínjol amb la seva primera mitja al sarró, quins cracks! No podia faltar la foto del podi!

No tot és córrer...


Important, no ens treguessin pas el post de la cursa! En aquest sentit crec que l'organització la va encertar de ple: avituallament final, indret, serveis... La tornada es fa d'una altra manera! I ara ja a pensar en el següent cap de setmana. Que ve amb un plan especialment il·lusionant la 1a Cursa Masca Solidària per l'Educació Pública. Com el seu propi nom indica l'organitzem el CA Masques de Sant Andreu, conjuntament amb la Coordinadora d'AMPA i la Comunitat Educativa del Districte de Sant Andreu.

Es tracta d'una cursa popular, gratuïta (la única inscripció és una aportació al Rebost d'Aliments de Sant Andreu) i que serà una festa de l'educació i l'esport dirigida especialment als infants, els joves i les famílies. Ja tenim més de 200 inscripcions fetes... Tu ja hi ets dintre? Va, anima't, que serà una gran festa al voltant de Can Fabra!


Perquè hi ha curses que son les verdaderament importants...

I que en sabem de Família d'Hetauda? Què aquests no descansen mai, mare meva... L'altre dia llegia sobre la història d'un dels joves que tracten, en Rajkumar, que està procurant caminar amb totes les seves energies. Ara, l'arribada d'unes pròtesis molt més lleugeres li estan significant un gran avenç! Això si que és esperit de superació. I no sols en l'interior es queden, doncs també intenten compartir vivències i coneixements amb la resta de la població, del que poden aprendre com del que poden ensenyar, com els cursos de fisioteràpia.

I moltes més coses de les que no us en parlo... Perquè estem preparant un nou article sobre els mateixos. I sobre com conèixer la realitat amb la que treballa aquesta ONGD. #CorreAmbElCorSincer, i fem que el repte solidari a Migranodearena  tingui un nou impuls! Va, que ja tenim el lloc on fer els dorsals personalitzats! ;P 

Gràcies i fins ben aviat lector!

jueves, 8 de mayo de 2014

Si pugem la muntanya, sols ens pot quedar la baixada!

Bon dia!

Ja tornem a ser aquí després d'uns quants dies d'absència. Amb bons motius! L'important és que tot va sortint bé. Hem pujat una gran muntanya, ara toca disfrutar de les baixades, això si, sabent que alguns ports encara s'han de superar. Però això significa que encara tindrem més temps per disfrutar el camí i la meta serà una major recompensa!

I no parlo sols figuradament. És ben cert que venim de fer unes quantes pujades! Com avançava en l'anterior publicació, el 27 d'Abril vaig córrer la IIa edició de la MonteScatano, la meva primera cursa de muntanya. Tant la Judith, el Sergio com el David, que també en prenien part, m'havien anat ficant el cuquet dels corriols i les pujades... I cal dir que van fer bé! Quina manera de disfrutar, encara més en bona companyia, bravo per l'Ana i l'Iris!


Quina grupeta masca! Orgull shadow :D

I és que ja preveiem una molt bona organització, però és que va estar de 10! Per trobar defectes ens hauríem de posar a filar molt prim, en canvi és molt fàcil trobar aspectes que destacar. Un espai (la plaça de l'Esglèsia) ex-clu-si-va-ment dedicada als corredors (si, tranquils, els vianants també podien passar ;) ), un recorregut genial, tant pels paratges (sobretot en la llarga) com pel ben marcat i arreglat que estava, voluntaris amb piles inacabables arreu, avituallaments complets per tothom...

La llista seria molt molt més extensa. Sense entrar en la sempre comentada bossa del corredor (fantàstica!) que és el menys important, destaco tres aspectes que vaig trobar clau: una transparència i proximitat al corredor increïbles (amb una capacitat d'autocrítica que moltes curses menys ben muntades haurien de tenir), buscant innovar  i motivar el corredor (boníssim el tema del pernil i el fuet pels primers valents que els carreguessin en les curses i del corredor escombra al final!) i un reportatge de fotos que ha fet sentir-nos a alguns de nosaltres el més propers possible a les models de la passarela de Milà (i que bé que aniran per ilustrar aquest post!).

 Guardant armes, que això serà llarg...

Però vaja... El que ens preguntem els corredors, a la MonteScatano es corre? Vaja que si es va ràpid! Sortint del centre de Montcada sempre hi ha un lapse per connectar amb la Serralada de la Marina (on discorria el puja-baixa que anàvem a afrontar) i els primers surten com si d'una cursa en pla es tractés! Aquí s'acaba la idea d'anar a pel pernil i pensar en gaudir de la cursa, 15km amb 687m de desnivell positiu restaven per davant!

Una altra bona cosa d'aquesta cursa és que després d'aquests 700m d'asfalt arriba una primera pujada en pista ampla, que durant un km i mig es fa dir senyor, si senyor!, i que fins el km3 es va mantenint, de manera que abans d'entrar en camins estrets la grupeta s'ha estirat una mica i podem córrer estan més atents al que ens rodeja i no a preocupar-nos si ens ensopeguem amb el corredor del davant o el de darrera ens passa per damunt! Tot s'ha de dir que la cursa no és multitudinària, si ens ho proposem ens podríem conèixer tots els que en preníem part!

Amor i persistència en la muntanya!

En aquest punt tenim un km de descans per un caminet en fals pla que permet recuperar energies i disfrutar, aquí anem en fila d'un. Fins que arribem a la zona del pernil (ni rastre del pernil d'homes, si del de dones, llàstima no haver duut una bona disfressa...) on la cursa es divideix, ja no ens tornarem a trobar la cursa curta i llarga fins al repetidor. Bon viatge! Als de la segona ens espera la pujada més dura, però més agraïda.

I és que hi trobem de tot. Es tracta d'una zona tupida, altre cop de km llarg fins que comencem amb la primera baixada d'entitat. Corriol-pista-corriol... El paisatge canvia constantment i també el perfil, que ens ha de duur en aquesta muntanya russa fins a l'avituallament de l'ermita de Reixac (quin lloc més bonic per descansar, menjar i beure una mica) passat l'equador de la cursa. En aquest punt ja la muntanya m'havia enamorat irremediablament com va capturar el fotògraf de la JAM...


Que diferents son les baixades per muntanya!

Però no hi ha amor que no costi! En aquest cas no va ser cec, una mica insconcient, comprovat que l'aquarius no és aigua... En el camí del repetidor vaig repetir-me aquesta frase més d'una vegada, al notar-me la boca seca, llàstima perquè aquí vam perdre un temps preciós. Ara bé, enormes els "muntanyerus", tothom que et passava t'animava, fins i tot alguns alentien el ritme i es posaven a córrer un tros amb tu, gràcies gràcies! He conegut gent que espero retrobar aviat, a més, aquest tram va servir per veure com et pot fer tirar el cap (sense fer el burro!) mentre el cos et demana que baixis una marxa.

Així que havent fent el darrer cim, ja encetàvem la darrera baixada! I quina baixada, 4kms (amb un darrer  mil planejant per tornar a la plaça de l'esglèsia), primer en caminet (divertidíssim, i amb un altre fotògraf ben amagat, que ens va treure fotazas!) i després ja en pista ampla. No pensava que m'hi trobaria tant a gust (en les curses en asfalt no baixo gens bé, però aquí anava fàcil i disfrutant com un nen) i malgrat l'estret d'alguns punts tant els corredors que t'avançaven com els que es deixaven passar ho feren genial, bravo companys!

Ja la tenim aquí!

Però realment és tan diferent l'ambient a les curses de muntanya? Almenys en l'espai i els companys en que jo em vaig moure, si. Per a mostra dos botons. El primer, fer el darrer km petant la xerrada amb un corredor, l'Alfonso, del Maimakansu de Mataró (si llegeixes això, felicitats per ser finisher a la Marató del Cap de Creus, ha de ser brutal!) i que et deixi passar a meta dient que ell ja ha disfrutat de la cursa i "l'entrenament". El segon, ja animant els corredors, una àvia que em comenta, "carai! aquí venen d'un en un, o de dos en dos". Si senyora, son curses de major vivència, tothom (o gairebé tothom) encarava meta amb un somriure, sabent que la feina ja estava feta.

Només arribar a meta vaig recollir el darrer avituallament (gràcies un cop més Joventut Atlètica Montcada, manteniu aquest camí, vam disfrutar d'una matinal genial!) i la bossa d'obsequis vaig córrer a buscar un bon lloc per veure arribar els companys! L'Iris i l'Ana ja havien arribat, i en David i el Sergio no van tardar a fer-ho. Una mica més tard, però tant o més contenta vam veure arribar a la Judith, bravo grupeta, ens hem sortit amb la nostra! Al final 47é de la general, amb un temps de 1h23m02s (negligència total! jajaja) i amb sensació que no tardarem a tornar!

“Educa els nens i no serà necessari castigar els homes” 

Com que la crònica arriba un xic tard, queden en el tinter més coses que explicar, però això vindrà en la pròxima publicació... No perdeu detall! I no em deixis sol, #CorreAmbElCorSincer tu també, fes la teva aportació al repte en Migranodearena, calçat les bambes, i col·locat el dorsal que et farem arribar, que la feina de Família d'Hetauda ho mereix (en el pròxim post parlarem més d'ells, ¡lo prometo!) doncs no paren mai!

Seguim sumant kms (jo gairebé ja duuc 600 dels 700 mínims!) no deixem que les aportacions perdin el ritme! Gràcies! Per cert, aquest post va dedicat a totes i tots aquells valents que tenen muntanyes reals (i no les que correm per diversió) en les seves vides i son cada dia capaços de tornar-les a pujar i acabar amb un somriure, jo en conec uns quants d'aquests herois!